Per fer i per no fer, per desfer, per tirar enrere, per avançar, per prémer el play i per seguir en pausa, per obrir una porta o una finestra, per saber, per parlar, per passejar o fins i tot per prendre un té, per conèixer i per caminar amb quatre cames.
Per seure, per enfadar-me i desenfadar-me, per rebutjar, esperar i desesperar, per fer-me sentir, escoltar i sobretot ser escoltada, per mostrar i demostrar, per trobar i encara més per ser trobada.
Per seguir plorant i seguir rient, per retreure i per deixar de fer-ho, per confiar en l'un i en el tot.
Per no rés o per molt, per crèixer i ser valenta, per seguir tenint por per acceptar, per reconèixer una lletra, un mot amb cos de sentiment, per desitjar que marxi, que s'esborri, per cridar a la indiferència, per seguir tenint por al rebuig, al què diràn i al què deixaràn de dir, al no, a un crit, només un mot, a una lletra que ho resumeix tot.
Encara que no ho sembli, ara començo a veure-hi clar, és per això que vull deixar aquí una frase que vaig sentir fa pocs dies, demanant també disculpes per una acció que en més d'una ocasió he dut a terme i ara veig que la responsabilitat era només meva, la frase en qüestió és "No me claves en tu cruz" i és que a vegades t'he clavat en una creu que no era teva sinó meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada