He començat a córrer; després d'anys i més anys sense haver practicat cap mena d'esport, ara he començat a córrer.
Corro pel carrer com per la vida: rera el conill blanc.
A vegades el meu peu dret es creua patosament davant del meu peu esquerre, a vegades corro al ritme d'algú altre, a vegades el meu ego es torna el protagonista...però a vegades em sento bé, a vegades trobo el meu ritme i, és llavors quan corro sense sentir que corro, sense cansar-me, sense sentir el que m'envolta; simplement corro.
Encara és aviat, he sortit a córrer pocs dies, però m'agrada.
Sé que necessito trobar el meu ritme, com a la vida, necessito trobar allò que un bon dia em va caure dins el cau del conill blanc, aquest cop he d'estar atenta, i no deixar que se m'escapi entre la boira de cabòries i malsons forànies.
