Per Acaronar

Sento les seves cançons i m'envaeixen les ganes de sentir-me embolcallada, d'acaronar i de ser acaronada...Però, potser no és la seva música, potser és que em ve molt de gust començar a compartir les meves coses amb algú...

Mi Pie Izquierdo

Els peus són els que suporten el pes del nostre cos, els que ens anclen a la Terra, hi ha qui afirma fins i tot que són el símbol de l'ànima. 

Personalment no m'agrada aquesta darrera afirmació, els meus peus, aquells que em porten pel món, pateixen una petita deformació, simbòlicament sí que crec que això és una mostra clara de com camino pel món que m'envolta i, m'alleuja pensar que en aquest darrer any i així, sense fer res, aquesta deformació no ha anat a més, més aviat em sembla que ha minvat...si són les meves ganes de veure-ho les que fan que els meus ull m'enganyin, o si això és una veritat com un temple, ja no ho tinc tan clar...

Són la part del meu cos que m'acomplexa, em fa vergonya mostrar-los; quan sóc a la platja els amago sota la sorra i, penso que si aquests són el símbol de la meva ànima, és que aquesta deu patir també alguna lleugera deformació...En aquest cas, m'agrada pensar que potser fruit d'aquesta mancança, la meva ànima hagi desenvolupat alguna altra cosa, alguna facultat meravellosa i única que l'ajudi a compensar aquesta petita malformació...
Simbolisme
Mi pie izquierdo

Un Desig

 

...Ser trobada...

Luna Creciente

"...Y digo adiós, y me cansa lo romántico del dolor, y con amor, me deshago del abismo de mi interior...

Click

Avui una persona a la que m'estimo m'ha fet  fora del facebook, (allò que dirien: ya no me quiere de amiga), ha preferit fer-me fora que dir-me adéu, o fins aviat, o fins i tot ho ha preferit abans que dir-me que de què vaig, o que me'n vagi a la merda!, i això em dol.

Segurament no vaig fer-ho bé, però em vaig acomiadar amb un fins aviat, i un cop més vaig obtenir el silenci per resposta...Un silenci que finalment avui s'ha vist trencat per un click, un click que ha sonat sec i llunyà, click...i després: més silenci...

 

EnNUBLAda

Dicen que cada animal esconde un misterio, yo miro adentro y veo sólo un océano...

La calle está repleta de señuelos, la gente sigue a trompicones, el cielo da un paso atrás, y soy una veleta sin viento, y aunque dé vueltas y vueltas, y vueltas, y vueltas...

Yo contaré las horas al revés, cambiaré los relojes del mundo entero, perseguiré mis pasos otra vez, y si no encuentro la respuesta yo te juro, hoy me la invento, 

me la invento...

Arrimaditada arrancando, pegada a la pared, voy sin prisa pero avanzo, camino del revés, nunca hay tramos para abajo, 
todo cuestas, ya me ves...

Ya no me importa el tiempo, si es eterno, ya no me importa el viento, si aún puedo respirar, y soy una veleta sin viento, un barco a la deriva soy, buscando un encuentro, uñas y dientes hoy soy, pá descifrar mi misterio y aunque dé vueltas y vueltas, 
y vueltas, y vueltas...

Yo contaré las horas al revés, cambiaré los relojes del mundo entero, perseguiré mis pasos otra vez, y si no encuentro la respuesta yo te juro, hoy me la invento, 
me la invento...

Una vuelta, "Una maleta y un perro"; Nubla

Tancant Portes

Avui he tancat una porta, una porta per on la corrent d'aire era tal que corria el risc de fer-me mal.

Una porta que feia massa temps que era oberta, i el fred que per ella entrava, ho deixava tot cobert d'una capa de glaç.

Em costa tancar portes, i també em costa obrir-ne...

I això que anhelo obrir-ne de noves, sobretot n'hi ha una que m'agradaria obrir, una  porta per on entri la brisa fresca, una brisa de flaire embriagador que m'acaroni la pell al seu pas...