El árbol de la vida

El passat dimecres vaig anar a veure El árbol de la vida, el cap de setmana anterior havia vist per la tele un reportatge on semblava que la pel·lícula, més que una peli, fos un documental ple d'imatges en el que gairebé no hi havia paraules.
Aquestes afirmacions i el fet d'escoltar com molts dels espectadors sortien de la sala als 20 minuts d'haver-se inicial la projecció, em van fer replantejar-me el veure aquest film o algun altre.
A les taquilles del cinema, vaig expressar-li al meu amic els meus temors de que la peli no m'agradés gens, pensava que m'avorriria com una ostra i m'agafaria una ansietat d'aquelles que et fan bellugar-te sense solta ni volta sobre la butaca. Afortunadament, el meu amic és savi i em va convèncer en pronunciar aquestes paraules: Com saps que no t'agradarà si encara no l'has vist?...
I va ser així com vàrem entrar a la sala número 2, (tot i que jo, encara duia els meus temors dins del bolso...).
La pel·lícula no em va agradar, em va hipnotitzar, em va captivar, em va fer sentir i em va entusiasmar...
Li agraeixo al meu acompanyant que hagués pronunciat aquelles paraules, de no ser així m'hauria perdut una gran pel·lícula, capaç de mostrar a través d'imatges espectaculars, (tot i la senzillesa de moltes d'elles), i de les relacions i sensacions dels seus protagonistes, la vida en estat pur...

Berenant al Cornelia

No fa gaire, vaig anar a berenar amb uns amics a Cornelia & Co, al local que hi ha al carrer València 225 de Barcelona.
Sabia que no podria resistir la temptació de fer alguna foto, així que cap allà vaig anar-hi amb la meva petita càmera.
És un local ampli, amb uns aparadors irresistibles plens de pastissos i dolços...Aquí es pot dinar, sopar, berenar o simplement endur-s'ho a algun altre lloc.
 En aquesta ocasió, no vaig tastar cap de les seves dolces temptacions...


Vaig prendrem un entrepanet super petit, tipus flautí, però de llavors, ple de rucula i formatge que em van presentar escalfat i, en companyia d'unes patates xips, fashion, fashion! (No cal dir que, tot i que el "fashionisme" no em va massa, aquesta presentació em va encantar i, l'entrepanet estava ben bo).
És un nou concepte de cuina i de local, no és però el meu local preferit, és un lloc molt ampli i jo sóc més d'espais petits.
Això sí, si passeu per allà i el seu aparador us sedueix, entreu-hi...

Gràcies,

Ha arribat l'hora de dir Ciao i no saps com em pesa...

De vacances!

Fent xup-xup

Aquestes darreres setmanes només he postejat clips, ha estat per manca de temps, encara no ha finalitzat el meu "curs escolar" i aquests dies estic liada amb un treball final que m'han posat.
Afortunadament durant aquest cap de setmana i no abans de passar per diferents estats tals com l'ansietat, l'agobio, la manca de concentració, el desbordament i les ganes de plorar, he aconseguit fer-me amb aquest "fantàstic" treball final que ara puc dir, tinc quasi enllestit.
No sé si ha estat el resultat de la "vida monàstica" que estic imitant aquestes darreres setmanes, (i que fins diumenge vinent, seguiré practicant), o si ha estat fruit de la casualitat, però he descobert que m'estic trobant a mi mateixa.
Producte d'aquesta troballa ha estat redescobrir la cuina, (no, no he cuinat res per manca de temps), però en tinc moltes ganes, de fet ja he programat un dinar per d'aquí un mes!!  : )
Al principi m'he plantejat la possibilitat d'obrir un altre bloc, destinat exclusivament a la cuina i a tot allò que se'n derivi, (hi ha uns blogs de cuina tan macos!!),  però dur tres blocs és per mi excessiu. Tot seguit he pensat en tancar-ne un i substituir-lo per un bloc de cuina, però no m'ha convençut la idea. Finalment he acabat concloent que el bloc on sóc ara,  estava pensant com un lloc on deixar anar els trossets que em conformen, i un d'aquests trossets que em fan com sóc, és la cuina, el plaer de cuinar i el plaer de menjar!!
Així que en breu obriré un nou espai en el meu estimat Manos de Trapo, el meu espai sobre cuina, perquè al cap i a la fi, la cuina és una part molt important de mi.

No puc estar sense...

Uhm...No, millor que no confessi aquí les meves debilitats... ; )

I'm not a perfect person...