Moments Baixos

En estos momentos, que intuyo plagados de emociones confusas y de sentimientos extraños, nebulosos, bajos,...En estos momentos quiero acompañarte y en forma de símbolo te dejo aquí esta melodía y

un abrazo enorme. 

Amicus

 

Estimat Charlie,

Una cara semblant a la teva és la que se'm va quedar a mi dilluns...

És ben clar que totes les relacions s'han de cuidar, si no es cuiden van caient en l'apatia i d'aquí a l'agonia i a la mort hi ha només un pas.

És important la sinceritat, tant per lo bó com per lo dolent, però no  una sinceritat basada en les recriminacions, que només provoquen  més recriminacions...si no una sinceritat que neixi de l'interior, cadascuna de les parts ha de sincerar-se amb si mateix,: He estat egoista?, he pogut ofendre?, he estat una interessada?...

Com tot a la vida, les relacions també es transformen, neixen, creixen o no, i moren o viuen tot depèn de com les cuidem i del valor que els hi atorguem.

Hi ha amics de la infància, de l'adolescència, de la joventut i de l'edat adulta; hi ha persones que aconsegueixen mantenir alguna de les seves amistats vives durant totes aquestes etapes.

Però també hi ha relacions que s'estanquen en una etapa, i tot i que de tant en tant està bé recordar moments passats, no es pot viure del record, (ni es pot ni vull viure del record fent veure una cosa que no és).

Per mi, les relacions viuen a través de l'esperit de les persones que les composen i vet aquí la importància de la sinceritat i del respecte vers l'altre, però sobretot la sinceritat i el respecte vers un mateix.

Jo em trobo ja en l'edat adulta, en el darrer any he crescut molt i molt de pressa, (més que la meva estimada Alicia), i coses que veia de manera borrosa les veig ara amb una llum aclaparadora. 

He evolucionat i segueixo caminant i per tant transformant-me... 

Ara la meva faceta d'eterna Koré, (una de les cares més rellevants del políedre que em conforma), està començant a deixar-li espai a una nova faceta: la de Dona enlloc de la de Nena/Noia.

Una dona que tot i que encara no sap què fer amb moltes  qüestions de la seva vida, finalment sap que desitja tenir relacions de qualitat: Desitjo tenir relacions de qualitat.

Em vull envoltar de persones que sàpiguen rebre però que també sàpiguen donar, que es respectin a si mateixes; persones que m'acompanyin en el camí i que no em tallin les ales, que m'estimin pel que sóc i no pel que volen que sigui ni pel que vaig ser o semblar ser, persones que no passin de mi i no persones que fan veure que no passen...

Charlie, ja va sent hora que comenci a deixar de consumir la meva energia en les persones que passen de mi, mirant un cop i un altre que em facin cas: ey...sóc aquí...ey...m'ha passat això... (sí, és absurd però tinc el punt aquest d'absurditat molt integrat dins meu...un punt a millorar...) .

¿No trobes que ha arribat el moment de començar a centrar aquesta energia en aquelles persones que m'envolten i que no només no passen de mi, sinó que em compten i/o volen comptar-me entre les seves amistats?

Jo trobo que sí: m'ho mereixo i s'ho mereixen.

És el moment d'obrir els meus braços a les futures amistats de la meva nova etapa: la de la dona que sóc.

PD.¿Recordes allò que et deia de que l'univers conspira a favor dels somiadors?...És cert, m'ha tornat a passar: ara que vull començar a establir noves i bones relacions han reaparegut algunes persones a la meva vida, persones que ara en l'edat adulta em ve de gust redescobrir...

Per començar el cap de setmana com cal

 Per mi, Manel,  ha estat un descobriment que  vull compartir.
M'agrada, per peculiar, autèntic, original, senzill, sense pretensions,...Definitivament, m'agrada

 

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Sóc dona, de 35 anys i soltera.

Cada dia sóc més conscient de que de manera diaria hem de fer sentir la nostra veu, la igualtat no és a la cantonada i encara queda molt camí per fer...

Des d'aquí vull dir prou a una sèrie de discriminacions que viuen i conviuen entre nosaltres de manera encoberta, tan encoberta que sovint ni tan sols en som conscients:

1.  Al tracte paternalista dels homes de la nostra vida; com si anéssim errades en la nostra concepció de les coses i forma de fer, o senzillament com si no sabessim no sé què, que sembla ser que hauríem de saber i no sabem...

2.  A les series de televisió, pel·lícules i joguines que pretenen crear un batalló de nenes, (que demà seran dones), preocupades únicament pel seu aspecte. (Visca la Pipi Calzaslargas!!!)

3.  Al menyspreu empresarial vers les dones en edat fèrtil; un menyspreu que els porta a creure's amb tot el dret del món per preguntar si tindrem o no fills, (perdoni, però això és la meva vida privada, i vostè, què?, en pensa tenir?!)

4.  A cobrar menys per fer la mateixa feina, (i a sobre havent d'aguantar el punt número 1 i el 3)

5.  Al llenguatge discriminatori que ajuda a mantenir estereotips, tinguem present que el llenguatge estructura la nostra ment, i si el llenguatge ens discrimina...

6.  A que la religió sigui tan summament patriarcal, ¿com pot ser que formi part de la meva tradició  una religió  que ens mostra com a Verge Maria o com a Maria Magdalena???, (el rol de cadascuna ja el coneixem tots); ho sento, però aquesta no pot ser la meva religió. La religió ha de donar serenor i una religió que diu això de les dones no pot ser bona.

7.  A que sen's segueixi instant a ser Super Heroïnes: guapes, treballadores, enginyoses, simpàtiques, netes i polides, somrients, complaents, fantàstiques les 24 hores del dia, sexys, vaja perfectes per la resta del món; però i nosaltres?...Per què deixem que ens facin això?...

8.  A ser legitimades no per nosaltres mateixes sinó a partir dels homes que tenim o no al costat: Hola, em dic Judith i no tinc parella...(ara vindrien uns aplaudiments, se'm saludaria i se'm recolzaria dient: Però existeixes Judith, existeixes!!

9.  A totes les que es tiren pedres entre si mateixes; vull recordar-vos que les pedres, si es tiren, fan mal

10.Als estereotips que pretenen ofegar-nos.

Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les dones que han fet i fan sentir la seva veu; i a les que ho faran; cadascuna dins de les seves possibilitats, a gran i a petita escala.
Moltes gràcies per defensar els vostres, els nostres, els meus drets i els de les que vindran.