Darrerament escolto....

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és la més curta de l'any, és la nit en la que és més fàcil de veure tota mena d'éssers fantàstics: follets, gambutzins, diables boets, fades, en Trucafort, bruixes, la vella Brígia, el comte Estruc, i tots aquells éssers que normalment procuren no ser vistos, deixen de ser invisibles als nostres ulls durant la nit de Sant Joan.
És la nit de les bruixes, la nit màgica, el moment de cremar allò que ens pesa i donar pas al que ens allibera...
Demà és la nit de Sant Joan, però no estic contenta, ja tinc ganes que entri a la meva vida algú que m'estimi de debò i a qui estimar de debò, algú que em respecti i a qui  respectar, que confiï i en qui confiar, que em doni espai i a qui poder-li donar.
No m'interessen aquells "amors" a mitges, d'ara sí,/ara no que tantes vegades he viscut i que erròniament he tolerat.
No vull amants ingrats que a toc d'alba, semblen fugir temorosos de encara no sé què.
I és aquesta sensació la que avui llençaré a la foguera, segura que un cop cremada, podré dir un adéu ben fort i clar a tots aquests " no amors" de pà sucat amb oli presents, passats i futurs.

M'hi portes?...

Que la persona que estimes et canti aquesta cançó a cau d'orella deu ser tremendament meravellós, crec que em faria un tip de plorar d'alegria...