Viriditas

Em resulta agradable sentir que començo a tenir les meves coses, que he estat jo qui ha triat els llibres que llegeixo guiada per la intuició, la casualitat, la recomenació d'un amic i de vegades fins i tot per la seva portada...

Em reconforta sentir que començo a fer coses únicament per mi, sense que aquestes vinguin motivades per la recerca de l'aprobació/estimació d'algú altre...
Em dóna alegria saber que puc anar al cinema i gaudir de la pel·lícula amb la única persona que m'acompanyarà tota la vida...

M'agrada sentir que començo a construir la meva casa, a moblar-la amb els meus colors, els meus llibres, les meves pelis, les meves coses, el meu blog...

Cosetes

En primer lloc vull agrair la col·laboració i els ànims brindats a les tres persones que em van acompanyar ahir en el soparet de Manos de Trapo.


Cosetes...Cosetes a les que ara en pujar les fotos me n'adono que hi predomina el color vermell, el color de la vida i de la mort...Us recomano vivament que gaudiu del video que trobareu en clicar l'enllaç del vermell, a mí m'encanta i és una de les coses que se m'ha acudit en adonar-me del color d'aquesta col·lecció.
Com sempre dir-vos que si em voleu dir alguna cosa podeu contactar amb mí a
través de manosdtrapo@gmail.com

L'Oracle

Em resulta difícil mostrar-me; escric, esborro, torno a escriure...segurament deu ser això el que faig a la vida, camino, m'aturo, reculo, torno a caminar...En realitat em resulta més senzill deixar fragments de llibres que de cop i volta venen a mí, i tot i que aquests no diuen exactament el que jo diria però no dic perquè no trobo les paraules per dir-ho, aquests fragments són per mí l'essència d'això que vull dir però no dic...És per això que avui vull deixar dos fragments d'una obra, un llibre que aquests darrers dies diria que ha vingut a mí...

"Minino de Cheshire"-empezó a decir en tono tímido, porque no estaba del todo segura de que ese nombre le gustara; sin embargo el gato amplió más su sonrisa: "Bueno, parece que le está gustando -pensó Alicia, y prosiguió-: ¿Podrías decirme, por favor, qué camino debo tomar desde aquí?
-Eso depende en gran medida de adónde quieras llegar -dijo el Gato.
-No me preocupa mucho adónde...-dijo Alicia
-En ese caso, poco importa el camino que tomes- dijo el Gato"

I ara que estic aquí, aturada en aquesta cruïlla, se'm acut...

"En esta ocasión, Alicia esperó pacientemente a que aquel ser volviese a hablar. Un minuto o dos más tarde, la Oruga se quitó el narguile de la boca, bostezó una o dos veces y se desperezó. Luego se bajó de la seta, y se adentró en la hierba, limitándose a decir mientras caminaba: "Un lado te hará crecer, y el otro lado te hará menguar"
Tots dos fragments han estat extrets del llibre Alicia en el País de las Maravillas.Al otro lado del espejo de Lewis Carroll.

"Sigue el camino de baldosas amarillas" deien al Mag d'Oz...però les meves "baldosas amarillas" encara no són visibles, o potser sí i sóc jo qui encara no les veu...