Avui faig anys

Aquari és el meu signe, sóc d'Aire i dia a dia més d'aire em sento.
Passen ràpid els anys, ens fem grans, em faig gran i una barreja de melanconia i alegria omple el meu pit. La bellessa jovenivola deixa pas a una altra bellesa, a la bellesa savia, una bellesa que espero poder anar assolint any rera any...
Em sembla maca la xifra, 35, em sento a la meitat del camí, poder per això avui és un dia que en certa manera simbolitza per a mi l'inici d'una nova etapa, un punt d'inflexió en el que pretenc deixar enrera algunes coses, modificar-ne d'altres i incorporar-ne de noves...

The Secret

The Secret o Com una sopa però encantada de la vida, qualsevol dels dos podia haver estat el "títol" d'aquest post.

Mentre camino vaig deixant a la vora del camí algunes de les pedres que duc a la motxilla; prejudicis, condicionants, pors, lligams no desitjats...tot allò que em pesa, que m'atrapa i m'ofega ho he començat a llençar.

I encara em resta, però ara camino més lleugera.

Començo a veure el camí més clar, a sentir que aquest és el camí, que tindrà rajoles verdes, grogues o vermelles però que al cap i a la fi és el meu camí, i és per això que és el que vull seguir.

Fent neteja

Estic de neteja, tant a la vida com en el bloc al que li estic fent un rentat de cara.

És curiós, tant en el bloc com en la vida hi ha parcel·les en les que em sento atrapada i és aquí on he de passar-hi bé l'escombra, amb força i sense por, he de treure-hi la pols, les teranyines i obrir bé les finestres deixant que hi entri l'aire.

Aire fresc, això és el que vull, divertir-me, sortir i entrar, campar al meu aire, fer el que em vingui de gust, al meu aire i al meu ritme...Segurament haurà qui se sentirà ofès/a, dolgut/da,...però la vida és un cicle, l'any passat vaig necessitar hivernar i ara vull estiuejar...

Casualitats?

Ja fa dies que em venia al cap el desaparegut artista Tino Casal i una de les seves cançons no sé per quina raó. Dilluns passat per casualitat vaig acabar esmorzant en un forn que es troba molt a prop de l'Hospital de Sant Pau, vaig demanar el meu cafè i un croissant i tot just abans de seure va començar a sonar aquesta cançó...

Jo sóc dels Reis Mags

No sóc monàrquica, però a mi els regals me'ls porten els Reis Mags.
Faig carta, el dia 6 em llevo d'hora per desembolicar els regals que m'han deixat, mai sé què em portaran i després de dinar menjo tortell...i que duri!
Avui és una nit màgica, és la única nit de l'any en que milers de persones creuen en la màgia, és la nit de la il·lusió i això m'encanta.
Somiadora com sóc per natura, (d'això n'he de donar gràcies a la deessa Tiké); visc aquesta nit i el dia de demà amb emoció i il·lusió i m'agrada viure-ho així, m'alegra viure-ho així, m'encanta que tan a prop com sóc dels 35 puc seguir sentint il·lusió per coses com aquesta.
Benvolguts Reis Mags, us vull demanar una darrera cosa abans que acabi la nit:
Que la màgia ompli la meva vida!

Bons Propòsits

Comença un nou any i amb ell la llista de bons propòsits.

Comença un nou any, i amb ell el meu primer bon propòsit; primer perquè mai havia fet ni havia volgut fer una llista d'aquestes, (si no faig ni la llista de la compra!)

Però aquest cop sí, tinc un únic propòsit:
Somriure-li a la Vida!

No em serà fàcil deixar a un costat les meves pors però aquest és el meu objectiu, sentir-me cada cop més lliure acceptant-me amb les meves virtuts, (que val a dir no són poques), i els meus defectes, (que tampoc són pocs), deixant-me sentir amb llibertat i expressar-me amb la mateixa llibertat.

Ara em toca dir i fer el que canta en Fito..."Déjadme nacer que me tengo que inventar para hacerme pez empecé por las espinas...La vida es algo que hay que morder..."