No sé ben bé com ha anat, no ha estat de cop però sí inesperat: s'ha obert un dels calaixos tancats.Amb cura miro el que hi vaig desar, entre pols i teranyines veig coses que van passar, no em ve de gust explicar com va anar tot plegat, el cas és que ara sé que em vaig deixar de mirar...
L'altre dia em va agradar sincerar-me, dir el que sento i no amagar-me'n; em vaig sorprendre a mi mateixa, tot i això sé que he d'anar poc a poc...segueixo essent una experta en fugir i esquivar...però em sembla que sóc menys miop, ara em començo a mirar i el millor és que em començo a agradar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada