Avui he tancat una porta, una porta per on la corrent d'aire era tal que corria el risc de fer-me mal.
Una porta que feia massa temps que era oberta, i el fred que per ella entrava, ho deixava tot cobert d'una capa de glaç.
Em costa tancar portes, i també em costa obrir-ne...
I això que anhelo obrir-ne de noves, sobretot n'hi ha una que m'agradaria obrir, una porta per on entri la brisa fresca, una brisa de flaire embriagador que m'acaroni la pell al seu pas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada