The Secret o Com una sopa però encantada de la vida, qualsevol dels dos podia haver estat el "títol" d'aquest post.
Mentre camino vaig deixant a la vora del camí algunes de les pedres que duc a la motxilla; prejudicis, condicionants, pors, lligams no desitjats...tot allò que em pesa, que m'atrapa i m'ofega ho he començat a llençar.
I encara em resta, però ara camino més lleugera.
Començo a veure el camí més clar, a sentir que aquest és el camí, que tindrà rajoles verdes, grogues o vermelles però que al cap i a la fi és el meu camí, i és per això que és el que vull seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada