Acabava amb les cabres i ovelles dels ramaders de la contrada, volava i caçava al vol als habitants despitats, i el seu alè era tan tòxic que feia grans mortaldats.
Era terrible la situació que vivien aquelles gents, i la por que sentien era tan gran, que van pensar que tal vegada, si cada dia li donaven a una persona que li servís de presa, calmarien la seva gana i així podrien viure més tranquils.
Van decidir dur a terme la idea, però hi havia un petit problema...Qui es voldria deixar menjar pel drac?
No hi va haver cap voluntari, així que van pensar que el millor seria fer un sorteig, i "l'afortunat guanyador" seria el dinar del drac.
Un dia, la "guanyadora" d'aquest sorteig, fou la filla del rei. La princesa Cleodolinda era una noia dolça i sensible, maca com mai s'havia vist cap altre, per això els hi dolia molt haver-la d'oferir al drac; però el rei, tot i la pena que sentia el seu cor, va voler que la seva filla rebés el mateix tracte que la resta dels seus súbdits, havia sortit en el sorteig i per tant, seria pel drac.
La princesa, tota sola, va emprendre el camí cap a la cova del drac, sentia moltíssima por, mentre caminava tota temorenca, va aparèixer pel camí un jove cavaller, muntava un cavall blanc i la seva armadura lluïa com el sol, era Sant Jordi. La princesa li va demanar que fugís, que per allà corria un drac i que la seva vida corria perill; li explicà la història del sorteig i el sacrifici que ella estava a punt de realitzar.
Però el cavaller, com bon cavaller que era, no sentia por, i li va dir que res havia de témer. Mentre li estava dient això, va aparèixer el temut drac llençant flamarades per la boca i emetent uns sons que feien tremolar a qualsevol.
El jove cavaller va agafar la seva espassa, se li apropà i d'una sola estocada va aconseguir matar el monstre. Amb una gran festa van celebrar la fi dels sortejos i la pau que ara, regnaria a la contrada.
El rei volia que aquell magnífic cavaller es casés amb la seva filla, però Sant Jordi va rebutjar el seu oferiment ja que considerava que no se la mereixia. Els hi va explicar que va ser a través d'una revelació divina que havia sentit la necessitat d'anar a combatre el drac, de salvar a la seva filla i a tota la població de les urpes d'aquell monstre, i que per tant, no es mereixia casar-se amb la Cleodolinda.
Al dia següent, Sant Jordi ja no hi era, desaparegué misteriosament...I allà on el drac havia vesat les gotes de la seva sang, al cap de poc hi va néixer un rosal que s'omplí d'unes roses d'un brillant color vermell...
Tot i les gotes de collita pròpia, text extret del Costumari Català i de l'Xtec.
De la tradició de regalar roses, hi ha vestigis que al segle XV se celebrava una Fira de Roses, on s'obsequiava a les dames assistents amb flors i roses, (la rosa està vinculada amb l'amor cortès).
La festivitat de Sant Jordi se celebrava al Born, allà se celebraven festes cavalleresques, realitzant-se tornejos i jocs d'armes, en una festa que era només per les classes aristocràtiques.
La festivitat de Sant Jordi se celebrava al Born, allà se celebraven festes cavalleresques, realitzant-se tornejos i jocs d'armes, en una festa que era només per les classes aristocràtiques.
Però aquesta costum deu ser molt més antiga, ja a Roma, a la primavera,es feia una festa floral dedicada a la deesa Flora...
Informació procedent de la web del Gencat i de l'Xtec.
Sant Jordi fou un militar romà nascut al sg. III.
Aquest militar es convertí al cristianisme, això el portà a negar-se a dur a terme un edicte de l'emperador Dioclecià que l'hauria dut a perseguir cristians.
Així, en no voler abjurar de la seva fe davant l'emperador romà, va ser martiritzat i decapitat.
Aviat va ser venerat i durant l'època medieval gaudí d'una gran popularitat.
A Catalunya, la seva popularitat es va estendre també en estendre's les llegendes segons les quals, Sant Jordi, hauria cavalcat en diverses batalles al costat dels comtes catalans.
El fet de ser cavaller el va fer gaudir d'un gran prestigi entre la gent d'armes, de manera que fou escollit patró de la cavalleria i de la noblesa catalana. El 1456 és quan esdevé el Patró de Catalunya.
Però la seva existència històrica no és clara, i podria ser que es tractés d'un personatge llegendari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada