8 de gen. 2011

2011: Un any amb les pàgines en blanc

Dilluns torno a la feina, se m'acaben les vacances. Aquests primers dies de l'any, han estat dies de retrobaments, sobretot de retrobament amb mi mateixa.
A l'any ja no li demano res, a l'univers li demano molt, i a mi, a mi em demano deixar de dubtar sobre el que sóc, trencar amb el que no vull que hi sigui i, sobretot perdre la por de donar aquests passos.

I què sóc?...Sóc una capsa de sorpreses, sóc intel·ligent però també massa despistada com per recordar-ho, ho sóc tot i no sóc res, sóc un àngel i també un dimoni escuat, sóc afectuosa i també esquerpa com un gat de carrer, em disfresso d'ermità mentre el meu esperit sent ànsia de compartir, camino entre els núvols sense por i ensopego pels carrers empedrats, no sóc d'aquí i tampoc d'allà, sóc un univers d'emocions, sento amb tots els sentits, sóc un món per descobrir que somia ser descobert...