Durant el dia d'avui, venien a mi en forma de flash, alguns dels moments viscuts dissabte: imatges, frases, paraules, escenes, pensaments purs i, algun que altre pensament menys pur...
Sóc lenta per natura, així que puc dir que ha estat entre ahir i avui, dies després de la trobada, quan he posat en ordre les emocions i sensacions viscudes.
En certa manera, em sorprèn alguna de les meves paraules, i també alguna de les meves mostres d'afecte.
Acostumo a cuidar i desar les meves emocions com si fossin peces de col·leccionista, les tracto amb tanta cura que això fa que no em deixi veure fàcilment. Però en menor o major mesura, dissabte em vaig mostrar; de fet et vaig explicar alguna de les meves fantasies, (la pura, la impura me la guardo...); crec que vas poder veure alguna faceta meva que no trec massa a passejar, i alguna que altre emoció rera algun gest afectuós.
El millor de tot això, és que m'agrada haver-t'ho mostrat.
He de reconèixer que també jo tinc por, i dubtes…
Les meves pors són originàries d'un altre lloc, venen del país de les Ferides de Guerra viscudes.
Afortunadament, no sempre són presents, hi ha moments en que marxen i retornen al lloc d'on han sortit, i allà, en aquella zona freda i llunyana, resten adormides, com si estiguessin hivernant...És llavors, quan altres emocions procedents de zones menys obscures, comencen a ocupar el seu lloc. Aquestes són emocions molt més xules, se m'apropen i a cau d'orella, suaument em diuen: Que bé poder sentir aquesta colla d'emocions, gaudeix-les, viu-les...
I és aleshores quan em resulta difícil posar en pràctica la fórmula màgica del mur de contenció...Segurament perquè en el meu fons, sé que les emocions s'han de viure, i més aquestes tan xules!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada