Pensant en una persona a la que fins fa poc considerava amiga, i amb la que actualment mantinc una dura lluita de poder, m'ha vingut al cap una cançó...
Una cançó que no parla ni d'amistats trencades, ni de lluites de poder, però que internament se'm representa com tot el que ens separa, tot i que, com deia, no parla en absolut del que ens passa...
Em resulta difícil no seguir participant en aquesta lluita que mantenim, però no és sa, una amistat no pot basar-se en això i encara que no ho hagi vist fins fa poc, fa massa temps que dura.
Reconec que em sedueix i em tempta dur a terme aquesta lluita de poder, el meu ego, empès per la meva supèrbia, s'infla cada cop que guanya una d'aquestes batalles...i batalla a batalla es va inflant i inflant, fins que arribarà un dia que ni cabrà ell, ni cabré jo per la porta!!...Això no pot ser!, no m'agrada, és lleig i fa pudor...
Noia, em sap greu però a partir d'ara t'hauràs de buscar un altre lluitador@ de sumo, jo baixo del ring. Baixo també del vaixell a la deriva d'aquesta pseudo-ficticia-amistat, que va ser però ja fa temps que no és...No sé com m'hi enfrontaré quan es presenti la ocasió de pujar al ring, ni com m'ho faré per desembarcar al port més proper, però sento que és el que he de fer.
Sé que no em llegiràs, i em sap greu que no m'hagis llegit mai, ni aquí, ni en persona, em responsabilitzo de la part que em toca, la part que, per comoditat, seguia ballant al so d'una melodia que no era la meva, però hi ha una altra part, aquella de la que no me'n responsabilitzo, que malauradament per mi, s'ha quedat colejant en l'aire, i que m'hauria agradat que agafessis al vol quan vaig brindar-te'n la corda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada