Jano

Jano, el déu de les dues cares, de les portes, dels finals i dels principis...

Recordo que un cop vaig regalar una petita tauleta amb una representació bellíssima de Jano, por aquel entonces desconeixia el seu significat, però des de llavors 

he aprés alguna que altra cosa.

Venerat a Roma, a Jano se li dedicava el mes de Gener, (Ianuarius); el primer mes de l'any, (el mes en el que vaig nèixer), i a ell se li consagraven també tots els dies 1 de cada mes.

Jano és un déu dual que coneix el present i deixa enrera el passat per mirar cap el futur, 

tanca etapes i n'inicia de noves.

Ara que sóc a punt de fer cap a Roma, (si l'Aire i la Terra em permeten volar), simbòlicament per a mi tot un pas això del viatget a Roma, que  "casualment" està coincidint en un moment en que en el meu entorn social està a punt de tancar-se una porta
i d'obrir-se'n una altra...

I és així, tal i com apareix en aquesta representació el déu Jano, com em sento, amb una clau a la mà; ara només cal que agafi el valor suficient per posar la clau al pany 
i obrir la porta, però sobretot, 
cal que sigui prou valenta per tancar la que deixo enrera.