Dia Internacional de la Dona Treballadora

Sóc dona, de 35 anys i soltera.

Cada dia sóc més conscient de que de manera diaria hem de fer sentir la nostra veu, la igualtat no és a la cantonada i encara queda molt camí per fer...

Des d'aquí vull dir prou a una sèrie de discriminacions que viuen i conviuen entre nosaltres de manera encoberta, tan encoberta que sovint ni tan sols en som conscients:

1.  Al tracte paternalista dels homes de la nostra vida; com si anéssim errades en la nostra concepció de les coses i forma de fer, o senzillament com si no sabessim no sé què, que sembla ser que hauríem de saber i no sabem...

2.  A les series de televisió, pel·lícules i joguines que pretenen crear un batalló de nenes, (que demà seran dones), preocupades únicament pel seu aspecte. (Visca la Pipi Calzaslargas!!!)

3.  Al menyspreu empresarial vers les dones en edat fèrtil; un menyspreu que els porta a creure's amb tot el dret del món per preguntar si tindrem o no fills, (perdoni, però això és la meva vida privada, i vostè, què?, en pensa tenir?!)

4.  A cobrar menys per fer la mateixa feina, (i a sobre havent d'aguantar el punt número 1 i el 3)

5.  Al llenguatge discriminatori que ajuda a mantenir estereotips, tinguem present que el llenguatge estructura la nostra ment, i si el llenguatge ens discrimina...

6.  A que la religió sigui tan summament patriarcal, ¿com pot ser que formi part de la meva tradició  una religió  que ens mostra com a Verge Maria o com a Maria Magdalena???, (el rol de cadascuna ja el coneixem tots); ho sento, però aquesta no pot ser la meva religió. La religió ha de donar serenor i una religió que diu això de les dones no pot ser bona.

7.  A que sen's segueixi instant a ser Super Heroïnes: guapes, treballadores, enginyoses, simpàtiques, netes i polides, somrients, complaents, fantàstiques les 24 hores del dia, sexys, vaja perfectes per la resta del món; però i nosaltres?...Per què deixem que ens facin això?...

8.  A ser legitimades no per nosaltres mateixes sinó a partir dels homes que tenim o no al costat: Hola, em dic Judith i no tinc parella...(ara vindrien uns aplaudiments, se'm saludaria i se'm recolzaria dient: Però existeixes Judith, existeixes!!

9.  A totes les que es tiren pedres entre si mateixes; vull recordar-vos que les pedres, si es tiren, fan mal

10.Als estereotips que pretenen ofegar-nos.

Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les dones que han fet i fan sentir la seva veu; i a les que ho faran; cadascuna dins de les seves possibilitats, a gran i a petita escala.
Moltes gràcies per defensar els vostres, els nostres, els meus drets i els de les que vindran.