Amicus

 

Estimat Charlie,

Una cara semblant a la teva és la que se'm va quedar a mi dilluns...

És ben clar que totes les relacions s'han de cuidar, si no es cuiden van caient en l'apatia i d'aquí a l'agonia i a la mort hi ha només un pas.

És important la sinceritat, tant per lo bó com per lo dolent, però no  una sinceritat basada en les recriminacions, que només provoquen  més recriminacions...si no una sinceritat que neixi de l'interior, cadascuna de les parts ha de sincerar-se amb si mateix,: He estat egoista?, he pogut ofendre?, he estat una interessada?...

Com tot a la vida, les relacions també es transformen, neixen, creixen o no, i moren o viuen tot depèn de com les cuidem i del valor que els hi atorguem.

Hi ha amics de la infància, de l'adolescència, de la joventut i de l'edat adulta; hi ha persones que aconsegueixen mantenir alguna de les seves amistats vives durant totes aquestes etapes.

Però també hi ha relacions que s'estanquen en una etapa, i tot i que de tant en tant està bé recordar moments passats, no es pot viure del record, (ni es pot ni vull viure del record fent veure una cosa que no és).

Per mi, les relacions viuen a través de l'esperit de les persones que les composen i vet aquí la importància de la sinceritat i del respecte vers l'altre, però sobretot la sinceritat i el respecte vers un mateix.

Jo em trobo ja en l'edat adulta, en el darrer any he crescut molt i molt de pressa, (més que la meva estimada Alicia), i coses que veia de manera borrosa les veig ara amb una llum aclaparadora. 

He evolucionat i segueixo caminant i per tant transformant-me... 

Ara la meva faceta d'eterna Koré, (una de les cares més rellevants del políedre que em conforma), està començant a deixar-li espai a una nova faceta: la de Dona enlloc de la de Nena/Noia.

Una dona que tot i que encara no sap què fer amb moltes  qüestions de la seva vida, finalment sap que desitja tenir relacions de qualitat: Desitjo tenir relacions de qualitat.

Em vull envoltar de persones que sàpiguen rebre però que també sàpiguen donar, que es respectin a si mateixes; persones que m'acompanyin en el camí i que no em tallin les ales, que m'estimin pel que sóc i no pel que volen que sigui ni pel que vaig ser o semblar ser, persones que no passin de mi i no persones que fan veure que no passen...

Charlie, ja va sent hora que comenci a deixar de consumir la meva energia en les persones que passen de mi, mirant un cop i un altre que em facin cas: ey...sóc aquí...ey...m'ha passat això... (sí, és absurd però tinc el punt aquest d'absurditat molt integrat dins meu...un punt a millorar...) .

¿No trobes que ha arribat el moment de començar a centrar aquesta energia en aquelles persones que m'envolten i que no només no passen de mi, sinó que em compten i/o volen comptar-me entre les seves amistats?

Jo trobo que sí: m'ho mereixo i s'ho mereixen.

És el moment d'obrir els meus braços a les futures amistats de la meva nova etapa: la de la dona que sóc.

PD.¿Recordes allò que et deia de que l'univers conspira a favor dels somiadors?...És cert, m'ha tornat a passar: ara que vull començar a establir noves i bones relacions han reaparegut algunes persones a la meva vida, persones que ara en l'edat adulta em ve de gust redescobrir...