Que n´és de cabrona ella, ens deixa esturats, inmòvils, incapaços de donar un pas, sempre omnipresent, por a la mort, por a la vida...¿o poder és el mateix?
Jo tinc por al rebuig, a que no m'estimin, a ser massa o massa poc, a equivocar-me, a no saber, a no ser,...buf...quin cansanci...
Sra. Por, deixi'm tranquila!
Jo vull entrar al Bosc i si em trobo amb un home llop doncs ja m'espabilaré, que jo també tinc dents i ungles. És clar que si enlloc d'amb un home llop em trobo amb un vampir doncs mira...no estaria malament...
Pot ser que encara no sapiga qui sóc, però una cosa és segura, i és que sóc.
Sento que començo una nova etapa en la que deixaré, (deixo i estic deixant), coses enrera i ficaré la pota mil i una vegades segur, però necessito començar aquesta etapa en la que entraré al vestidor, i em canviaré de roba, deixant de ser la dona que he estat fins ara, aquellaqueencaraésaquesta que mirava d'acontentar uns i altres, (tinc a tothom content, menys a mi...), per ser el que sigui que sóc jo, (amb les meves pors i tot, ala!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada