Darrerament tinc el bloc una mica abandonat...entre la feina, els estudis, la mica de vida social i la meva necessitat de tenir temps per mi, vaig una mica liada.Així que se m'acumulen les coses a dir!...
De totes maneres no em vull enrotllar gaire, així que simplement deixaré un petit fragment de l'obra d'en Johann Wofgang Goethe, Las desventuras del joven Werther que fa referència a l'arbre de Nadal, o més ben dit, a la sorpresa i la il·lusió que ocasionava la seva visió quan obrien la porta de l'armari on l'havien amagat:
"Este mismo día que era el domingo de Navidad, fue a ver a Carlota por la noche, y la halló sola. Se ocupaba en arreglar varios juguetes que destinaba para sus hermanos y hermanas, como regalo de aguinaldo. Habló Werther del placer que tendrían los muchachos, y de aquellos tiempos en que al abrirse, sin aguardarlo una puerta, y ver aparecerse un árbol decorado con velitas, dulces y frutas causaba la mayor complacencia"
L'Arbre de Nadal és el meu símbol nadalenc preferit, requereix tot un ritual, anar-lo a buscar, triar-lo, dur-lo a casa, decorar-lo i un cop passades les festes tornar-lo perquè pugui ser replantat.
Símbol de la vida eterna ja que en ple hivern, l'estació on tot s'atura i mor, l'arbre de Nadal segueix mantenint la seva verdor i les seves fulles.
Símbol de la vida eterna ja que en ple hivern, l'estació on tot s'atura i mor, l'arbre de Nadal segueix mantenint la seva verdor i les seves fulles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada